Bloc d'infantil
Bloc del museu
Blocs dels alumnes
Calendari escolar curs
Per als pares i mares
Sortides i excursions
Menú del menjador
Què podem llegir?
Jocs Educació infantil 1
Jocs Educació infantil 2
Jocs Educació infantil 3
Activitats per a 2n de primària
Jocs educatius
Jocs de repàs
Jocs de matemàtiques
Jocs de llengua
Jocs lúdics
Mecanografia
Internet segura
El nostre "Lip dub"
El XAT de l'escola

 

 

 
Xtec | Gmail | Google | Outlook | Blogger | Traductor
ESCOLA
 
 
SITUACIÓ

El terme municipal d'Anglès (16'06 km2) s'estén a la dreta del Ter, aigua avall  de la seva
confluència amb la riera  d'Osor.
A la banda de ponent el territori és accidentat pels contraforts del massís de les Guilleries,
que en aquest indret culminen a la muntanya de Santa Bàrbara.

La  vila d'Anglès  es troba a 181m d'altitud.  El nucli antic es configurà al voltant de l'antic
castell dels Cabrera de manera que l'actual Plaça de la Vila ocupa el solar de l'antic pati
d'armes del castell. Encara en  l'actualitat el  nucli antic  conserva un aire medieval, amb
carrerons estrets i edificis nobles, amb arcs i finestrals gòtics. Entre aquest edificis  destaca
la casa i jardins de Can Cendra,   reformat  per Rafael Masó i avui de propietat municipal.

L'economia és primordialment industrial. La indústria tèxtil, la més important, hi té una gran
tradició,  així  com  la  fusta.  També en   els  darrers  anys   han sorgit algunes granges
especialitzades, com  a   complementàries de   l'agricultura,   la qual,  amb  les activitats
forestals, havien  estat  la  base  de l'economia en èpoques anteriors.
El mercat setmanal es celebra els diumenges al matí.

 

Anglès és una important cruïlla de comunicacions, entre la carretera de Santa Coloma de
Farners a Olot, que a  la vila  s'ajunta amb  la de Girona a Anglès i que constitueix  un camí
de Girona a Olot i la  carretera que  cap a Sant  Hilari Sacalm  per  Osor, s'endinsa  a les
Guilleries. La vila es troba a només 5 km del nou eix transversal de Catalunya i a uns 20 km
de l'autopista A7.

 
 
COM ARRIBAR-HI

 

 

CLAUSTRE (Curs 16-17) dades modificades i actualitzades el 18 d'abril, curs 16-17

Equip Directiu: Direcció:Josep Carreras. Cap d'Estudis: Jordi Ger. Secretària: Eva Vinyoles .

Educació infantil: Montse Planas (P3A), Jesica Parareda (P3B), Dolors Prat (P4), Anna Collell (P5A i coordinadora d'educació infantil), Laia Carreras (P5B),

Cicle Inicial: Laura Vera (tutora de 1r A), Susana Estiarte (tutora de 1rB) Sílvia Antoner (tutora de 2nB)
Mercè Vendrell (tutora de 2n A i coordinadora el cicle)

Cicle Mitjà: Guiomar Carmona (tutora de 4t A), Ester Carreras (tutora de 4tB), Esther Bosch (tutora de 4t C), Carme Carrasquilla (tutora de 3rA i coordinadora), Neus Llistosella (tutora de 3rB) .

Cicle Superior: Àngel Vilamitjana (tutor de 5è A i coordinador) Jordi Ger (tutor de 5è B), Carla Rams (tutora de 6è A) i Esther Dalmau (tutora de 6èB).

Mestres especialistes: Carme Puigderrajols (educació en valors socials i cívics / educació religiosa de Cicle inicial, 4t i Cicle superior). Sandra Auguet (educació en valors socials i cívics / educació religiosa de 3r). Jordi Pibernat (educació física de P4 a 6è). Gloria Lladós (llengua anglesa cicle superior). Sara Castillo (llengua anglesa de Cicle inicial i ) Jordi Vilalta (informàtica). Marvi Alonso (educació musical de P3 a 6è). Carme Val, Anna Bassà (educació especial).

Vetlladores: Montse Soler i Sílvia Pol

 

 
CONSELL ESCOLAR (Curs 15-16 , actualitzat novembre de 2015)

Representants dels Pares i Mares:

Anna Ma. Boada, Anna Cornet, Anna Ferrer, Sandra Ter, Sílvia Codina, Cristina Ribas

Representant de l’AMPA:
Susanna Casellas
Representant de l’Ajuntament:
Astrid Desset
Representant del personal d’administració i serveis:
Lourdes Nuñez
Representants dels Mestres:
Laia Carreras
Marvi Alonso
Neus LListosella
Anna Collell
Montse Planas
Esther Carreras
Equip Directiu:
Esther Dalmau
Carla Rams
Josep Carreras

 


PROJECTE EDUCATIU I LINGÜISTIC
 
PROJECTE EDUCATIU

INTRODUCCIÓ

Aquest Projecte Educatiu es va redactar a partir del document "Coordinació General" de l'escola, del qual també ha sorgit el Projecte Curricular de Centre. L'equip de mestres de l'escola revisa periòdicamentel PCC, i d’aquesta manera es manté actualitzat i plenament vigent.

El Consell Escolar, format per representants de pares i mares, alumnes, Ajuntament, mestres i personal d’administració i serveis va aprovar inicialment aquest Projecte Educatiu el 1994 i el 2005 ha estat revisat i modificat.

El CEIP Pompeu Fabra d'Anglès es declara una escola que:

1.- QUANT A LA SEVA COMUNITAT EDUCATIVA:

1.1.- Pretén que la seva acció sigui coherent amb la de la família. Contactes sistemàtics dels mestres amb els pares afavoreixen aquesta fita: reunions de pares, entrevistes pares-mestres per tractar qüestions concretes, intercanvi d'informació i col·laboració amb L'A.P.A.,...

1.2.- Vol que la major part dels alumnes sentin seva l'escola. Ajuda a la consecució d'aquest objectiu el foment de la participació activa dels nens i nenes en la vida de l'escola: opcionalitat en la participació en algunes activitats lectives; fabricació, els nens grans, d'eines i complements per als petits i per a ells mateixos; col·laboració en el manteniment i ordenació dels espais d'ús comú i de la pròpia aula; realització d'assemblees periòdiques de classe per opinar sobre la vida escolar,...

1.3.- Demana la col·laboració de l'Ajuntament de la vila i de les altres institucions i entitats, públiques i privades, per la realització d'activitats d'aprenentatge. Així mateix, ofereix la col·laboració a les mateixes institucions i entitats a les quals fa demanda.

 

2.- QUANT AL SEU MEDI NATURAL I SÒCIO-CULTURAL:

2.1.- Té voluntat d'estar-hi inserida. Així doncs, el referent dels ensenyaments que es professen a l'escola s'extreu del medi. Es vetlla, en la mateixa línia, per ensenyar continguts expressament adreçats al tractament de les peculiaritats naturals, socials i culturals del medi.

De cares a la definició del medi, l'entitat immediatament superior al municipi en amplitud, a efectes d'ensenyament és el de la "subcomarca" que abraça des de Sant Feliu de Pallerols fins a Bonmatí seguint les valls dels rius Brugent i Ter.

2.2.- És catalana. El català és la llengua vehicular d’aprenentatge. El tractament de les llengües queda especificat en el Projecte Lingüístic, que acompanya aaquest Projecte Educatiu.

2.3.- És partidària de la promoció del respecte del medi, i de la defensa activa de l'equilibri ecològic. S'aprofiten, per tant, totes les ocasions possibles per fomentar actituds i hàbits favorables a una bona salut medi-ambiental.

2.4.- Pretén que els seus alumnes se sentin part integrant de la comunitat catalana. Un pla d'activitats de coneixement del país orienta l'escola vers aquest objectiu.

 

3.- QUANT A VALORS HUMANS:

3.1.- És contrària a qualsevol forma de marginació. La seva actuació s'orienta, doncs, en sentit explícitament oposat a conductes de marginació per motiu d'economia, llengua, sexe, raça, religió o capacitat -com a les variables avui presents al si de la comunitat educativa-, i per altres característiques diferenciadores que puguin aparèixer.

3.2.- És integradora de tots els nens i nenes. Les activitats d'especial suport a l'aprenentatge, quan calguin, es duran a terme de manera coordinada entre tots els agents humans que hi intervinguin.

3.3.- Té voluntat de transmissió d'hàbits i actituds de convivència. L'escola fomenta de manera expressa l'adquisició d'hàbits de bona presència física i conducta social.

3.4.- Pretén preservar i cultivar la creativitat pròpia dels nens/es lluny de tallar-la o condicionar-la.

3.5.- És transmissora de capacitat de superació. Les actituds valoratives que l'escola i la família prenen en relació a les nenes i als nens és determinant en aquest aspecte.

3.6.- Intenta que el treball dels seus mestres sigui el més productiu de cares a l'aprenentatge i l'educació dels alumnes, alhora que el més racional, còmode i agradable possible per a ells mateixos.

 

4.- QUANT A ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES DE CARÀCTER GENERAL:

4.1.- Afavoreix que els nens i les nenes trobin una continuïtat com més gran millor al llarg de l'escolaritat. D'aquesta manera es contribueix a l'aprofundiment del seu aprenentatge i de la seva educació. Ajuda a aquesta continuïtat una coordinació intensa en l'equip de mestres.

4.2.- Gradua, en dificultat creixent, els continguts i els tipus d'activitats que fan els alumnes a través dels diferents cursos.

4.3.- És integradora de totes les capacitats humanes. Es consideren importants totes les àrees de coneixement i totes les formes d'expressió. Es vetlla, en aquesta direcció, per tal que cada nou contingut es connecti amb els altres afins que s'hagin pogut donar als mateixos nens.

4.4.- Contextualitza les activitats, en totes les àrees de coneixement.

4.5.- Treballa de manera interdisciplinar. Cadascun dels temes de treball és explotat des de totes les àrees de coneixement amb les quals té relació.

4.6.- Combina el treball individual dels nens i les nenes amb el treball en equip, a tots els cursos.

4.7.- Implica el màxim nombre de sentits corporals possible en les activitats d'aprenentatge dels nens.

4.8.- És reiterativa en l'aplicació de les tècniques. La reiteració, contextualitzada, és un dels elements clau per a l'aprenentatge, especialment dels procediments.

4.9.- Programa sortides de treball al medi, formant un pla d'actuació coordinat i coherent amb les programacions d'aula.

4.10.- Celebra les festes populars que regeixen la vida quotidiana de la societat, integrant els seus continguts coordinadament en les programacions d'aula.

4.11.- Constitueix equips de treball amb responsabilitats concretes a nivell de tota l'escola. A més, algunes d'aquestes responsabilitats són optatives per als nens i les nenes, i tenen una part de dedicació en el temps lectiu.

4.12.- Basa les activitats d'aprenentatge fonamentalment i sempre que és possible en l'activitat física i mental combinades. Eludeix l'activitat estrictament abstracta.

4.13.- Posa a disposició dels alumnes totes les seves dependències. El laboratori, la sala de mitjans audiovisuals, els tallers de plàstica i tecnologia, l'aula d'informàtica, la biblioteca, l'hort, el passeig botànic, el museu, el gimnàs, són oberts a tots els grups d'alumnes de l'escola.

4.14.- Selecciona i elabora acuradament i coherent els materials didàctics. Té en compte tot tipus de material. hagi estat o no dissenyat amb intencionalitat d'ús escolar -sèries divulgatives de televisió, materials recollits del medi,... poden ser excel·lents suports a la docència-.

4.15.- Intenta que el material didàctic dels alumnes els serveixi com a fons acumulatiu, útil per a la consulta fins i tot per quan el nen acabi l'Educació Primària.

4.16.- Utilitza els mitjans audiovisuals i informàtics com a pràctica normalitzada en l'activitat educativa dels alumnes.

4.17.- Considera que l'economia i optimització de recursos ha de ser un principi bàsic de la manera d'actuar dels alumnes. En tractar-se d'un hàbit, la seva pràctica reiterada a tots nivells de la vida escolar és de gran importància.

4.18.- Busca que els seus ex-alumnes es caracteritzin per tenir hàbits d'adquisició de cultura, i coneixements bàsicament instrumentals.

 

NOTES

1.- Els apartats 3.1. i 3.2 d'aquest Projecte Educatiu recullen els trets orientatius del TRACTAMENT A LA DIVERSITAT a l'escola.

3.1.- És contrària a qualsevol forma de marginació. La seva actuació s'orienta, doncs, en sentit explícitament oposat a conductes de marginació per motiu d'economia, llengua, sexe, raça, religió o capacitat -com a les variables avui presents al si de la comunitat educativa-, i per altres característiques diferenciadores que puguin aparèixer.

3.2.- És integradora de tots els nens i nenes. Les activitats d'especial suport a l'aprenentatge, quan calguin, es duran a terme de manera coordinada entre tots els agents humans que hi intervinguin.

2.- ELS EIXOS TRANSVERSALS del currículum queden reflectits als diversos apartats d'aquest Projecte Educatiu.

 

 


PROJECTE LINGÜÍSTIC


 

El Projecte Lingüístic és l’apartat del Projecte Educatiu que recull els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre. El Projecte Lingüístic del CEIP “Pompeu Fabra” d’Anglès s’estructura en:

1.- Principis generals.

2.- Tractament de la llengua catalana.

3.- Procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana.

4.- Llengua estrangera.

5.- Criteris generals per adequar el procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.

6.- Aprenentatge de llengües dels alumnes d’incorporació tardana.

 

1.- PRINCIPIS GENERALS

  • El català és la llengua pròpia del centre i s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
  • Es planificarà i garantirà el coneixement de la llengua i la cultura catalanes per a tota la comunitat educativa, amb l’objectiu de que actuï com un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe. 
  • Es promourà la participació de tota la comunitat educativa en activitats que fomentin l’ús de la llengua catalana i la integració a la cultura catalana.
  • El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes.
  • L’ensenyament del català i del castellà han de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües al final de l’educació obligatòria.
  • Igualment, és important la coordinació entre el centre de Primària i el de Secundària, de cares a facilitar que, en acabar l’ensenyament obligatori, l’alumnat comprengui i produiexi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua anglesa, fent-la servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments.
  • La llengua ha d’evitar discriminar per raons de sexe, raça, ideologia i condició. El centre, a més, oferirà una atenció especial als alumnes amb dificultats de llenguatge.

 2.- TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

- El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. Al centre, s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. (Articles 20.1 i 21.1 de la Llei 1/1998)

  • El centre ha de fer del català el vehicle d’expressió normal en les sevesactivitats docents i administratives, tant les internes com les externes. (Article 20.2 de la Llei 1/1998).
  • Es tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular. El professorat en serà el transmissor del model d’ús perquè l’alumnat en tingui un referent clar i sòlid.
  • La llengua catalana, com a llengua d’aprenentatge i de comunicació, farà les funcions de vehicle d’expressió quotidià, assolint en l’escala d’estatus el de llengua usual, que vol dir de llengua que satisfà totes les necessitats lingüístiques d’una comunitat.
  • La llengua catalana, com a vehicle d’estructuració de tots els aprenentatges, és també la que facilitarà l’aprenentatge d’altres llengües, vetllantsempre per oferir suport en el moment d’ingrés al centre d’un alumne amb llengua familiar diferent de la catalana.
  • S’utilitzarà el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge en totes les àrees de l’Educació Infantil (Article 6 del Decret 94/19992). D’aquesta manera es facilitarà a tot l’alumnat, sigui quina sigui la seva procedència, un únic vehicle d’aprenentatge de la tècnica lecto-escriptora, que li permetrà accedir posteriorment a l’estudi d’altres llengües.
  • L’alumnat en finalitzar l’Educació Primària haurà de conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. (Article 2.5 del Decret 95/1992).

 

3.- PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA CASTELLANA

  • En finalitzar l’Educació Primària, l’alumnat ha de conèixer la llengua castellana en l’àmbit oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió. (Article 2.6 del Decret 95/1992).
  • A partir del primer curs de Cicle Inicial de Primària es treballarà progressivament el castellà en l’àmbit oral, facilitant l’accés progressiu a la llengua escrita, potenciant i enriquint l’expressió oral i escrita.
  • En l’ensenyament de la llengua castellana, la llengua vehicular i d’aprenentatge serà la mateixa llengua objecte d’estudi.
  • Atèsque s’hauran treballat en català continguts i estructures lingüístiques comuns a ambdues llengües, la programació de llengua castellana anirà íntimament lligada a la de llengua catalana, tenint en compte tant els continguts com la metodologia, treballant únicament els trets diferencials.

 

4.- LLENGUA ESTRANGERA

  • El Centre ha optat per l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera.
  • En finalitzar l’Educació Primària, l’alumnat ha de comprendre i expressar en llengua anglesa missatges senzills dintre d’un context. (Article 2.7 del Decret 95/1992).
  • L’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera obligatòria per a tots els alumnes començarà en el segon curs deCicle Inicialde Primària, en l’àmbit oral, facilitant l’accés progressiu a la llengua escrita.
  • En l’ensenyament de la llengua estrangera, la llengua vehicular i d’aprenentatge serà la mateixa llengua objecte d’estudi.

 

5.- CRITERIS GENERALS PER ADEQUAR EL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE.

  • El centre vetllarà per l’ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals, programari, etc.) A més, a les àrees o assignatures que s’imparteixen en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els exercicis dels alumnes i els d’avaluació. (Articles 6.2. del Decret 362/1983).
  • El centre tindrà present la importància dels aspectes pedagògics i didàctics: continuarà el procés d’ensenyament-aprenentatge del català iniciat a Educació Infantil, tenint en compte el grau de competència comunicativa dels alumnes en aquesta llengua.
  • El centre tindrà en compte la situació sociolingüística de l’entorn. Pel que fa als alumnes no catalanoparlants, s’impulsarà la tendència a usar el català en el màxim de contextos possibles, com a expressió de la voluntat de normalitzar la llengua del país i d’arrelament a Catalunya. En el cas d’alumnes catalanoparlants, s’impulsarà l’ús del català en el màxim de contextos possibles i la pràctica de les actituds de participació en converses en què cada interlocutor fa ús de la seva llengua.
  • El centre vetllarà perquè l’AMPA, en totes les seves activitats externes i internes, utilitzi el català com a llengua vehicular.

 

6.- APRENENTATGE DE LLENGÜES DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA

  • L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català (Article 21.8. Llei 1/1998). El centre garantirà l’aprenentatge de la llengua catalana i vetllarà perquè aquests alumnes n’adquireixin, al més aviat possible, el nivell llindar. Per tal de facilitar la integració d’aquests alumnes al sistema educatiu, el centre ha elaborat un Pla d’Acollida.
  • Dins l’horari extraescolar, i d’acord amb els criteris establerts pel Departament d’Educació, es facilitarà a tot l’alumnat el coneixement d’altres llengües (francès, àrab, amezig, xinès, portuguès, ...).
NORMES

PRINCIPALS NORMES:


- Tots els alumnes han d'arribar puntualment a l'escola tant a les 9 com a les 3.
- Les portes s'obriran 5 minuts abans de les 9 i les 3 perquè els alumnes accedeixin al pati. També 5 minuts abans de 2/4 d’1 i de 2/4 de 5 perquè els pares i mares entrin a recollir-los.
- Passats uns minuts de les hores d’entrada es tancaran les portes d’accés a l’escola.
- L'horari de recollida dels nens i nenes és en acabar l'horari escolar.
- Per parlar amb un mestre cal concertar una visita per telèfon en dia i hora que més convingui.
- Un cop acabada la classe d'educació física, és obligatòria la dutxa. Cap nen ni nena pot deixar de fer educació física ni de dutxar-se sense un motiu avalat per una nota mèdica.
- Hi ha uns llibres de text pagats per l’AMPA o subvencionats per la Generalitat i que es troben en dipòsit a l’escola (bàsicament llibres de lectura i d’informació) que els alumnes usen durant el curs, s’han de tractar bé i si es perden o malmenen caldrà pagar-los.


-ANIVERSARIS I SANTS:
A Parvulari poden celebrar-se, però no es poden portar ni regals, ni begudes, ni llaminadures.
A Primària no hi haurà celebracions.


-ESMORZARS:
Per menjar s’aconsella portar entrepà o fruita natural i per beure només aigua.

 

- ATENCIÓ MÈDICA:

Aprofitem aquesta circular d’inici de curs per recordar les actuacions en qüestions mèdiques que vam acordar realitzar conjuntament les escoles de la zona amb el coordinador mèdic del CAP d’Anglès el mes d’octubre del 2003.

- ALUMNES QUE REQUEREIXIN ATENCIÓ MÈDICA

- Quan a l’escola es produeix una situació que requereix atenció mèdica immediata, els mestres o monitors de menjador ens posem en contacte directament amb el metge del CAP, i el metge decideix les actuacions a realitzar.

- Quan es produeix una situació que requereix atenció mèdica, però que pot esperar un temps raonable, truquem a la família perquè se’n facin càrrec. Si els pares no es localitzen i es considera que no es pot esperar a l’hora de sortida d’escola per atendre l’alumne, els mestres o monitors portem el nen/a al CAP perquè sigui atès.

- ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS

- Quan el nen/a hagi de prendre un medicament, els pares intentaran que les horesde prendre’l no coincideixin amb l’horari escolar. En cas de que sigui imprescindible que el mestre o monitor doni el medicament a l’escola, cal portar la recepta mèdica i una autorització escrita dels pares (en cas de necessitar-ne més es poden demanar al despatx d’administració de l’escola o al despatx de l’AMPA).Sense aquests dos documents, els mestres i monitors no estem autoritzats a administrar cap medicament.

Format pdf

 

Torna a dalt